dimarts, 22 de març del 2011

La cabra siempre tira al monte

Este domingo se intentaba llevar a cabo el primer entreno conjunto del equipo después de los éxitos personales y de equipo en la maratón. De todas maneras, aunque la asistencia no ha sido muy multitudinaria que digamos, ha sido un buen entreno.
Como la cabra siempre tira al monte, el Pelos nos ha llevado de excursión a la montañita. Aquí podeis ver la ruta.
Salida y llegada en el parc del Mil·leni.

Salut i no no tira tu!

 12,26 km  Ascenos total: 426m
12,26 km Ascenso total: 426m.

dilluns, 7 de març del 2011

MARATÓ DE BARCELONA

HO HEM ACONSEGUIT¡¡¡¡¡
Hem aconseguit acabar la marató de Barcelona tots els membres de l'equip que hi participavem. La nostra fita, el nostre repte personal ha estat assolit; amb patiment però amb un somriure d'orella a orella en arribar a la meta.
FELICITATS A TOTS¡¡¡¡
Vam sortir de Gavà amb els de SEMPRE PUJANT direcció parking del MNAC. Felicitar-los a ells també per la tasca de tots els membres de l'equip. Tots varen fer entre 3,33 i 3,34 unes marques prou bones i amb el mèrit que tots més o menys en un nivell semblant. Bon entrenament i bona cursa. Potser caldrà aprendre de la seva experiència en els entrenaments. Enhorabona SEMPRE PUJANT¡
Vam anar al punt de trobada amb en Xavi però com sempre va arribar tard i vam anar justets per prendre la sortida.
Vam començar a trotar amb la "marabunta" de corredors que s´hi aplegaven. El Pibi com sempre davant marcant el ritme( com sempre més alt del que s'havia marcat a priori). Els primers km de cachondeo, com sempre, parlant i dient parides. 
Vam gaudir durant tota la cursa, intentant portar un ritme constant. Vam anar fent pinya fins a la zona de Meridiana. El Pibi començava a baixar pistonada. Els rellotges no sempre ajuden, el gps sovint enreda més que no ajuda. Vam fer la mitja juntets però a partir de llavors vam veure com ens distanciavem en Xavi, el Joan i el Tito. Pont de Calatrava encara junts però cap a la Diagonal comença a haver-hi distància. El Tito al davant marcant el ritme i en Joan es despenja, vol seguir el ritme del Gps i ens comenta que tirem. Vol esperar en Pibi. En Joan redueix ritme però no acava d'enllaçar amb ell i acabarà la prova sol.
En Xavi i en Tito entren al Fòrum, ara és quan comença la cursa de veritat. Això que diuen que la Marató és una cursa  de 12km que comença al km 30 és veritat. Notem el cansament a les cames però tenim bones sensacions. Hem anat "reservones" però anem amb "cautela", volem ser cautes amb el MUR. El Tito es col-loca al davant tirant quan veu que en Xavi es va quedant una miqueta. Cal seny, afluixem però sense "atrotonar-nos" massa. Anem avançant a la penya. Es nota que ara la gent comença a estar tocada. Anem amb l'automàtic. Quan parem per arc de triomf per prendre el puto powerade(pixarem blau aquesta setmana), notem que comença a costar arrencar després de l'avituallament. Decidim que ja no pararem fins al final. Les rambles i el carrer Ferran molt emocionants, ambient total. "Gallinia de piel". Viem a la gent amb la creu roja, cridant al cel per la seva mala sort tan a prop de l'arribada. Pensem que encara queden uns 3km, que hem d'aguantar "peti qui peti". Parlem el Xavi i jo, diem ara cal tirar de "casta" o de "collons". Estem a punt. El paral-lel sempre dona pel sac. Viem al fons plaça Espanya, últims metres i apretem una mica els últims 100m. Entrem de la mà en Xavi i el Tito. ÈXTASI TOTAL¡¡.Ho hem aconseguit, ha estat dur, estem fets pols però ha valgut la pena. NO, NO, TIRA TU¡¡¡