CURSA MERCÈ 2011 NO, NO, TIRA TU!!!

La primera cursa de la temporada no va aixecar gaire entusiasme entre els membres del grup. Ens varem apropar amb el super Marbella de l'Andreu cap a les immediacions del Mnac per aparcar.
Com sempre en "Pelos" envia un sms que vindria més tard. A las Martinica serà "el puto amo".
No pretenem gran cosa i agafo la càmara per fer un video. No busquem marca i es tracta d'una cursa econòmica i amb una samarreta que per 5€ val molt la pena( causa solidària també).
Trobo al meu cunyat i felicito als seus amics que veig de cursa en cursa(aviat seran pares). Fem tard i ja no tenim gaire temps d'escalfar, em foten la bronca i escalfem uns 2 minuts ben generosos.
Comença la cursa, ens fotem al calaix que més o menys ens toca i ziga zaga, encara que els reis del ziga zaga som el Vidal i jo(el meu tamany un cert avantatge m'ofereix).
Anem avançant, com sempre pel lateral. Gran via i ja es pot portar un ritme. L'Andreu agafa la davantera i comença a tirar, estem una mica freds però  la temperatura és ideal per còrrer.
Primer quilòmetre 4 i poc, sembla que la cosa va forta. Tàctica Andreu: dos primers forts i xino xano fins al final.
Segon km, baixem pistonada 9,10. En Xavi continua amb el ritme que havíem marcat des de l'inici i cap al km 3,5 marxa però sense gaire convicció.
A partir d'aquest moment intentem mantenir un ritme constant, busquem "un referent" que ens marqui el ritme i el trobem. Ja tenim motivació per continuar endavant. Ritme perfecte cada quilòmetre al ritme d'un rellotge Suís.
Paral-lel, sempre hi és a totes les curses Barcelonines. Veus a la gent de tornada enfilant la meta. Veiem en "Pelos" i de la meva boca surt un "Nonnnntiaatu" impronunciable que em recorda aquell brindis que vaig fer en una boda i que ningú no va fer ni cas. Tito, si no vals per això no ho facis.
L'Andreu ja no té benzina, vam parlar de fer un canvi de ritme l'últim quilòmetre però esdevé impossible.
Últim esforç, accelera i es buida. No importa el temps, no importa que no busqués marca, importa l'esforç de qui es buida sense raó aparent, de qui aixeca els braços per assolir una victòria. De qui no guarda perquè no importa, aquest és l'esperit de NO, NO, TIRA TU!!!
Felicitats Andreu, no és la teva millor marca(la teva millor marca te la vaig fer jo cabrón) però mostra en el video l'essència de la nostra filosofia esportiva: fer el que podem però esforçant-nos, tot esforç esdevindrà recompensa el seguent entrenament o cursa.